diumenge, 22 de novembre de 2015

TORRE MORA DE PALS I CASTELL DE BEGUR



TORRE MORA PLATJA DE PALS

Descripció

La Torre Mora construïda molt probablement al segle XV[1] es troba entremig de les pinedes que hi ha a prop de la platja de Pals. És la torre d'una antiga masia o casal del qual es veuen escassos vestigis al seu costat. La torre és cilíndrica, conserva uns 10 metres d'alçada i es seu perímetre és de 22-23 metres. A la part alta hi ha algun rastre dels merlets. Consta de dues planta i terrat; les plantes estaven separades per una volta esfèrica i l'accés d'una planta a l'altre es feia amb una escala de ma a través d'unes trapa realitzada a la volta que fan 60x60 centímetres. La planta baixa està coberta de sorra. Al costat de migdia té un gros esvoranc que es l'entrada a la torre; està situada a l'altura del primer pis i s'accedia a ella amb una escala de ma. Al primer pis es va construir una llar de foc. El seu parament és de pedres desbastades, lligades amb argamassa, el mur és de molt gruix.[1]
A prop de la torre hi ha les restes d'unes construccions, anomenades "botigues" que estan documentades des del segle XVIII. Eren petites construccions situades arran de mar i que es feien servir com a refugi o magatzem.[1]

Història

La torre es troba en mig de les pinedes plantades al segle XIX per fixar les dunes de la Platja de Pals. És molt propera al mar i visible pels navegants, per això s'ha fet servir durant molt de temps com a senya als pescadors i mariners, com diu Josep Pla a la "Guia de la Costa Brava".[1]
L'origen de la torre es troba als segles XVI i XVII, igual que la major part de torres que es troben en els municipis costaners. La majoria d'aquestes torres són de defensa o de guaita i es construïen per protegir-se dels atacs de la pirateria que en aquell temps eren molt freqüents a tot el Mediterrani. A partir dels segles XVIII i XIX, la pirateria va començar a disminuir per la caiguda de l'Imperi Otomà i, per tant, l'ús de la torre va començar a decaure.[1]
Prop de la torre s'hi van construir al segle XX les antenes de Radio Liberty.



Però i les restes que ho certifiquin?
Restes... no n'hi ha, perquè al segle XV no hi havia un port tal i com l'entenem ara. Els vaixells varaven davant la platja; segurament hi havia una barca que anava i tornava a 
buscar els tripulants, hi havia aigua i menjar, el taller d'aixa, pescadors i, segurament, una taverna. Ara bé, la primera dada és que la platja de Pals s'anomena el Grau, una denominació que trobem a molts altres indrets de la costa i amb constància que funcionaven com a port, ja que tots els topònims amb la denominació de grau es corresponen a un mateix patró: un port, al davant o dins d'una albufera, aiguamolls, estany o desembocadura d'un riu, que era un bon lloc per resguardar les naus.

La Torre Mora és un punt àlgid que emergeix encara enmig de les
pinedes i de les dunes de la platja. Abans els pescadors la tenien com a punt
de referència juntament amb el Pi de la Fonollera. La torre es construí amb
autorització reial per a la defensa del port. Al seu voltant, les cases de pedra
dels pescadors havien tingut també una gran quantitat de tendes de lona i
cases construïdes en borrom a la sorra de les dunes per als pescadors de fora
de la vila que durant quatre mesos venien atrets per la gran abundància de peix
que es pescava a les aigües de la platja. Els bancs de sardinals eren els millors
de tot el Principat, per això els pescadors s’hi desplaçaven durant l’estiu amb
tota la família de l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués i, fins i tot, de Sant Llorens de la Salanca, al Rosselló. Abans, la majoria de les masies dels Masos de Pals i de les barraques dels pescadors tenien algú de la família que era pescador.
EL PORT DE PALS.Eva Sans i Narcís Subirana. Annanls Gironins


Noticies disperses sobre algunes edificacions fortificades de Pals.  Anna Maria Corredor Plaja. Estudis del Baix Empordà. 



 
Mas Pou Ses Garites,  i la seva olivera milenaria.
LLegenda del tresor fugisser de Pals (Narcís Subirana):
"En aquells temps, a Pals, hi havia port. I la platja s'estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.
Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes".

Llegenda de les sirenes i la torra mora
Manel Capdevila-2014
 
 
 
 
CASTELL DE BEGUR 
 
 
 
 
CASTELLDE BEGUR

Les restes del castell estan situades a dalt d'un promontori que domina la vila  

de Begur i ofereix unes excel·lents vistes cap a la costa. La fortalesa fou bastida damunt 

la roca i té força sencer el basament de la torre mestra, rodona i atalussada.

 Hi ha altres restes de murs basaments, que formen encara un conjunt evocador.

Història Castell termenat situat en un penyal sobre el poble, on s'ubicava l'anticpoblat

  d'origen preromà. Documentat el 1019, el primer senyor feudal que es coneix 

fou Arnust de Begur. L'any 1055, consta que tenia el castell en feuArtal Guadall.

 A mitjans del segle XI va passar a mans de la comtessa Ermessenda, que en  

1057 el va vendre als comtes de Barcelona de Barcelona Ramon Berenguer I i 

 Almodis (que el van infeudar a diferents famílies al llarg dels segles). El mateix  

any 1057, la comtessa Ermessenda prestava fidelitat a Ramon Berenguer I sobre 

els drets d'aquest de diversos castells, termes i pertinences; entre els quals  «ipso

 castro quod dicunt Begur». Entre el 1057 i el 1059 consta que jurà fidelitat a la 

comtessa Almodis pel castell de Begur el senescal Amat Elderic, conseller i  

almoiner de la comtessa Ermessenda. L'any 1062 apareix per primer cop el 

 llinatge de Peratallada en un conveni que afectava el castell de Begur entre el 

 comtes i Dalmau Bernat de Peratallada. Aquest llinatge es convertímés tard en 

 Cruïlles-Peratallada .

  Durant els segles XII al XIV s'esmenta un llinatge de nom Begur que podria pertànyer a castlans del castell, feudataris dels Peratallada. Per exemple, en el fogatjament de 1358, consta Blanca de Begur amb 51 focs que tenia del castell de Begur. L'any 1309, el rei Jaume II donà el poble de Begur a Bernat de Cruïlles amb el títol de baró de Begur. La baronia incloïa Esclanyà amb el seu castell iRegencós. L'any 1360, el rei Pere el Cerimoniós, que necessitava diners per afrontar la guerra de Castella, vengué a Gilabert de Cruïlles les jurisdiccions criminals alta i baixa i el mer i mixt imperi del castell de Begur, amb Esclanyà i Regencós, a més d'altres llocs i castells. Segons el «Llibre verd» de la seu de Girona (1362), el delme del corall i del peix del mar del terme del castell es dividia aparts iguals entre Gilabert de Cruïlles i el seu feudatari. Segons el  fogatjament de 1365-70, els castells de Begur, Esclanyà i Regencós pertanyien a Gilabert de Cruïlles.

  En el segle XV Begur aconseguí la redempció feudal amb la designació de carrer   de Barcelona. Aquest mateix segle el castell es va haver de reconstruir, després   que va quedar molt malmès durant la guerra contra Joan II quan, l'any 1468, les  tropes franceses ocuparen el castell de Begur i Joan d'Anjou, duc de Lorena,   n'ordenà la demolició. El 1604 la vila comprà la resta de drets corresponents al  castell al baró Carles de Viladomat i de Cruilles, obtenint la seva llibertat   jurisdiccional. (els Cruïlles s’intitularen, però, barons de Begur fins a mitjan   segle XVIII).

Any 1694. Després de la batalladel Ter en la Guerradels Nou Anys, el duc de  
 Noailles el fa destruir expressament, per la seva situació estratègica. El 1810, 
 durant la guerradel Francès, els soldats anglesos van recuperar el castell als 
 francesos i l'almirall Doyle el feu volar. De la importància estratègica que es  

donava al lloc n'és una prova el fet que fou encunyada una medalla commemorativa


 de la presa de Begur.


A principis del segle XX es construïren el camí d'accés, el mirador -anomenat el  


balcó de l'Empordà- i els merlets esglaonats que caracteritzen actualment el conjunt.

Arquitectura Era un veritable castell roquer, al cim del puig cònic que ésencinglerat pels costats  de migdia i de ponent. A l'entorn del'esplanada superior hi ha alguns vestigis  d'edificació, pertanyentsa la fortalesa, malgrat les successives destruccions que ha  sofert. El vestigi més notable és una torre situada al nord-est, que esmanté en una

 alçada d'uns 5 m pel fet d'estar assentada en un puntforça més alt que el planell  

uperiora nivell del qual fouarranada. És una torre cilíndrica amb el basament

 atalussat.  seucostat resten adossats, ja en el planell, una part de tres murs d'una

 petita estança rectangular. Hi ha l'inici d'una volta que haconservat empremtes  

d'encanyissat. Al sector del nord-oest hi havestigis d'una cisterna de planta  rectangular, tres dels murs de laqual es drecen al caire de la penya que té la roca  talladaartificialment per donar-li verticalitat. S'observa també l'inicid'una volta; a  l'interior es manté l'enguixat de color vermellós.No es veuen altres restes significatives, només vestigis defonaments i algun fragment de mur, caigut pel  vessant de tramuntana.

És pràcticament impossible apuntar una datació per a aquestesruïnes. La torre 

 cilíndrica, pel seu aparell irregular de pedrespetites barrejades amb trossos de   terrissa, sembla d'època tardana,baix-medieval o encara força posterior.   Les altres restes deconstrucció -l'estança amb volta i cisterna- presenten uns aparellsforça homogenis, fets amb lloses de mides, en general, petites,només desbastades que tendeixen a una disposició regular, sónlligades amb morter. No és impossible que aquests paraments siguinobra dels segles XI o XII.

-------------------------------- El castell, edificat sobre un assentament ibèric i romà, apareixdocumentat per primera vegada en l'any 1019, quan n'era el 

  senyorArnust de Begur. A mitjans del segle XI va passar a mans de lacomtessa Ermessenda, que en 1057 el va vendre 

 als comtes deBarcelona, que a la seva vegada el van infeudar a diferents famíliesal llarg dels segles. En el segle XIV  

passà a mans de Guilabert deCruïlles, senyor de Peratallada, que el van posseir fins el segleXVII.

Durant el segle XV es va haver de reconstruir, després que va quedar molt malmès durant la guerra contra Joan II. Encara van ser més importants els danys que va patir en la guerra del Francès, quan el general anglès Doyle el va conquerir als francesos i posteriorment el va dinamitar.  Aixídoncs no ens han arribat gaires restes del castell. L'element mésdestacat és una torre circular de base atalussada i   uns cinc metresd'alçada. També podem observar una petita cambra rectangular i unacisterna, que han perdut la seva coberta. En època moderna es vancoronar les restes dels seus murs amb merlets. Documentata principi del segle XI.  És d’origen medieval i el primer senyorfeudal que es coneix fou Arnust de Begur, documentat a principi delsegle XI.  L’any 1607 els propietaris del castell van vendre elsseus drets al municipi de Begur. El 1810 el castell va patir l’última 

destrucció durant les guerres napoleòniques. 


 ÀLBUM FOTOS SORTIDA CASTELL BEGUR FINS A LA TORRE MORA DE LA PLATJA DE PALS
 
 
ÀLBUM FOTOS SORTIDA DE TORRE MORA A TORRE LES HORES DE PALS.
https://photos.google.com/share/AF1QipOjHdLTiqMegDa0WXFAbQF0BHIOd_6exxBDTPKns11DJA4uKYmJsbrnv46XcFAuYQ?key=UkQtUjlHUEJzRmpUN1dvajJBQjhrRHhXS3UxMU5n  
 
cultura

El passat mariner de Pals, sota les antenes

Als terrenys de Radio Liberty hi ha restes d'estructures que podrien pertànyer a l'antiga vila marinera i al seu port

El Cercle Català d'Història ha sol·licitat a la Generalitat la protecció de les restes arqueològiques

Des que les antenes de Radio Liberty, l'antiga emissora de propaganda anticomunista de Pals, van deixar de funcionar, les instal·lacions fa temps que presenten un estat de conservació deplorable a causa de la desatenció del govern espanyol, propietari dels terrenys. El pitjor de tot és que el seu alt valor historiogràfic s'està malmetent a marxes forçades i hi ha un perill imminent de pèrdua irrecuperable. I no es tracta només de tot allò que té a veure amb el passat recent, és a dir, al període lligat a la guerra freda, sinó també a un passat menys conegut, però també essencial per comprendre millor la història de Pals, com és l'antiga vila marinera i la possible existència d'una zona portuària.
Precisament, les últimes prospeccions confirmen que en aquests antics terrenys es troben restes d'estructures que podrien datar del segle XIV o XV. Un patrimoni que actualment la Generalitat està considerant protegir arran d'una sol·licitud impulsada pel Cercle Català d'Història (CCH), entitat que en els últims sis anys ha encapçalat les excavacions i l'estudi d'aquesta oblidada població marinera.
La iniciativa del CCH de sol·licitar al Departament de Patrimoni la protecció de les restes arqueològiques de Radio Liberty –conegudes també com “les Botigues de Pals”, topònim documentat als estudis publicats per Anna Maria Corredor–, i que formen part del mateix jaciment arqueològic de la zona de l'antic enclavament habitat de la torre Mora, respon a un afany de conservació. Joaquim Ullan, president de l'entitat, ho explica: “En assabentar-nos que hi ha diversos projectes que es volen ubicar als terrenys, vam comprovar que les restes no constaven en cap catàleg de Patrimoni, i que la Generalitat no en tenia coneixement. Per tant, es trobaven en una situació de perill i vulnerabilitat.”
Arran d'aquesta petició, arqueòlegs de la Generalitat, acompanyats per la tècnica d'Urbanisme de l'Ajuntament de Pals, Sònia Vergès, van fer a principis d'estiu una inspecció dins el recinte de Radio Liberty que, segons sembla, confirmaria la importància d'aquesta zona, ja que s'hi troben destacades estructures disseminades, erigides i semienterrades per la sorra. Restes que serien la continuació de l'adjacent torre Mora.
Edificis i una pedrera
La cap de recerca del CCH Eva Sans detalla que entre aquestes destaquen edificis sencers (més botigues), alguns amb torre de protecció, indicis d'una pedrera i una possible església. Un assentament que permet veure el pas de l'època medieval a la moderna, ja que les restes de dins del recinte –per tant, més properes a on hi havia el mar– són més antigues que les properes a l'adjacent torre Mora, que daten de segles posteriors. Aquest assentament, a més, segons Sans, és una prova de com aquesta població va gaudir d'un cert creixement al llarg dels anys, i de recursos econòmics. La historiadora també destaca que moltes d'aquestes estructures que estan a la vista s'han conservat perquè els americans les van utilitzar com a magatzems tot consolidant-les amb ciment (uns danys menors, en aquest cas).
Per ara, l'expedient presentat està en fase d'estudi i pendent que Patrimoni doni l'autorització per convertir la zona en jaciment arqueològic. Per la seva banda, l'Ajuntament de Pals està compromès a seguir les actuacions que dictamini la Generalitat amb relació a la protecció de les restes de Radio Liberty, que té la particularitat d'estar dividit en dos terrenys de titularitat diferent (estatal i municipal).
Des del CCH, i avalats per un informe del 2011 de l'arqueòloga María José Caja (Janus SL), es pensa que el jaciment està molt a prop del documentat port de Pals localitzat i documentat des del segle XV al XVIII, ja que el seu emplaçament es correspon amb la cartografia antiga amb la població que es coneix com “Torre de Pals”. Tota la documentació que s'ha trobat fins ara està recollida a bastament en l'article d'estudi El port de Pals, publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins i escrit per Narcís Subirana i Eva Sans.
1406 és quan es va signar un albarà de la cort de la batllia del castell de Pals que ja parla del “port de Pals”.
XIV-XV són els seglesen què tot fa pensar que es datarien les estructures descobertes als terrenys de Radio Liberty.
 

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/772138-el-passat-
mariner-de-pals-sota-les-antenes.html
 
 
 
bibliografia 




http://www.histo.cat/principal/A-Pals-hi-havia-port..-prova-documental